25 de novembre 2015 – Dia Internacional Contra la Violència Masclista

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dia després de dia, mes a mes, ha transcorregut un altre any de denúncia contra els assassinats masclistes, un nou any en el qual podem considerar una mitjana d’una dona assassinada cada quatre dies pel simple fet de ser dona o tenir relació amb ella, un nou any sense eradicar aquest terrorisme continu contra la dona.

Aquest 25 de novembre de 2015, hem de ressaltar, a més, l’increment dels assassinats dels fills i les filles amb l’objectiu de provocar el màxim de dolor i dany a les dones; així com volem posar l’accent en els obstacles amb els quals es troben les dones en el seu intent de fugida de la violència masclista.

El govern i les Administracions Públiques es gasten els diners en campanyes publicitàries com a “Denúncia al teu agressor” però el problema és: què succeeix quan les dones maltractades s’atreveixen a denunciar?

Des de CGT no confiem que l’estat vagi a eradicar la violència. Som les dones els qui anem a seguir lluitant i exigint fins a aconseguir:

  • Protecció integral real de les dones que denuncien maltractaments, agressió, violència psicològica o física.
  • Que el maltractament o la violència judicial es declari delicte contra la integritat de les dones.
  • Integrar la perspectiva de gènere en la formació del personal educatiu, sanitari, jurídic; crear la possibilitat d’elecció de l’advocat/da o professional del dret que atengui a la dona.
  • Garantir els drets i la protecció de les dones que acudeixen al sistema policial, judicial o social.
  • Garantir la seguretat a tota dona que hagi denunciat per evitar que sigui assetjada, agredida o assassinada.
  • Prevenir expressament el dret de les víctimes a no coincidir amb el seu agressor en les dependències policials i judicials.
  • No afegir una discriminació més a les dones immigrants sense papers, a els qui, si denuncien, se’ls podia obrir un expedient d’expulsió en aplicar-los la Llei d’Estrangeria.
  • Que els espais d’atenció i acolliment a dones que sofreixen violència masclista siguin de gestió pública, posseeixin estructures funcionals, operatives, al servei de les dones, organitzats per dones, que siguin dones afectades els qui defineixin les seves necessitats, que siguin espais als quals es dediqui part del pressupost militar.
  • Desenvolupar programes d’educació en igualtat, que incloguin i visualitzin el feminisme/transfeminismo en tota la seva diversitat, el dret a la identitat i diversitat sexual, i formin contra la violència, l’homofòbia, la transfobia…

CAMPANYES PUBLICITÀRIES

I després, què?